El divendres 11 de març Acció Lila va sortir al carrer per reivindicar el seu rebuig contra la doble jornada laboral de la dona, a la feina i a casa. Vam sortir disfressades cada una d’un ofici diferent i vam fer una petita performance a la plana de l’Om, a la plaça Sant Domènech i a la plaça de Crist Rei. Aquest acte el vam fer en commemoració al 8 de març amb la intenció de proposar una “vaga de dones” a totes aquelles dones que treballen i que quan arriben a casa s’han de fer càrrec de la llar i dels seus fills i filles.
Amb aquesta vaga de dones simbòlica volíem fer reflexionar a la ciutadania manresana sobre els rols de gènere imposats socialment: la dona sensible, amable, complidora... i en definitiva, perfecta.
Aquesta és la octaveta que vam repartir pel carrer:
Què passaria si les dones féssim vaga?
Què passaria si la teva mare no et preparés el dinar? I si no et planxés la roba?
Quines conseqüències tindria en les llars, les empreses, les escoles i, en definitiva, en la nostra organització social?
Com es cobririen aquestes necessitats?
Per què aquestes feines recauen principalment en les dones?
Per què les feines domèstiques no estan reconegudes i quines conseqüències comporta aquest fet?
Per què una persona que s’encarrega de les tasques de la llar no cotitza a la seguretat social?
Quan es jubila una “mestressa de casa”?
De cara al 8 de març d’enguany hem volgut plantejar públicament una possible vaga de cures i atencions per tal de visibilitzar aquestes tasques que resten ocultes tot i ser indispensables per al conjunt de la societat. Es tracta d’un reflex de la divisió sexual del treball promogut des del sistema patriarcal i capitalista. És, en definitiva, la doble jornada de treball, un símbol més de la desigualtat i opressió que patim com a dones.
I perquè aquesta vaga fictícia? La resposta és clara, quan les necessitats estan cobertes moltes vegades passen desapercebudes, però si no hi ha ningú que les realitzi és quan surten a la superfície i esdevenen visibles i la població en reconeix la importància, abans negada.
Les conseqüències de la doble jornada es poden constatar en el mercat laboral i en el sistema de les pensions. Segons dades del Ministeri de Treball el 63,33% dels contractes parcials en el primer semestre de 2010 eren firmats per dones i d’acord amb l’EPA (enquesta de població activa) el percentatge de dones que han escollit aquest tipus de jornada per atendre a persones dependents o altres obligacions familiars és d’un 29,9% davant d’un 3% d’homes. A l’hora, es parla de reduir les quotes a la seguretat social a totes les empreses que firmin aquests contractes. O dit altrament, mentre s’endureix l’accés a la jubilació a les persones que disposin d’un període de cotització més baix es fomenten els contractes que impliquen menys cotització.
D’altra banda, les mesures contemplades en el Pacte de Toledo que pretenen solucionar les llacunes de cotització de les dones són clarament insuficients i, a més, perpetuen el rol de cuidadores assignat al gènere femení.
És palès com el rol que ens assigna el patriarcat té unes conseqüències clarament negatives en el nostre àmbit laboral, d’acord amb les condicions de treball, i també en la pensió resultant de les nostres cotitzacions: les dones som el col·lectiu que presenta més llacunes de cotització, participem més de l’economia submergida, tenim uns salaris més baixos, etc. Un sistema de pensions que, a més, es constitueix en base de la divisió sexual del treball i que contribueix en la perpetuació de les desigualtats de gènere.
