Per un vestit de 9,99€ que ens fa sentir millor amb nosaltres mateixes; 446 vides només en un mes.
Les treballadores de les fabriques tèxtils clandestines fan entre 60 i 75 hores setmanals i cobren al voltant de 30€ al mes sumant-hi les condicions laborals a les que estan sotmeses dia a dia.
El cos de cada persona és diferent, però el sistema capitalista s’encarrega de fer-nos creure que existeix un cànon únic com a forma exclusiva de bellesa, aquesta pressió psicològica i social pot acabar en trastorns alimentaris, obsessions, operacions quirúrgiques…
Des d’Acció Lila tenim 446 raons per denunciar a totes aquelles empreses que incentiven l’explotació laboral perpetuant el capitalisme i els seus estereotips. I totes n’acabem sent víctimes.
És per això que avui hem volgut recordar des del Passeig Pere III de Manresa, davant del Bershka, que Inditex, H&M i Gap Carrefour són només algunes de les empreses còmplices de l’explotació i brutalitat a les fàbriques clandestines tèxtils.
ACTE DE PROTESTA DAVANT L'EXPLOTACIÓ, LA PRECARIETAT LABORAL I ELS ASSASSINATS QUE PROVOQUEN GRANS EMPRESES DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL, COM MANGO.
La recent tragèdia ocorreguda a Bangla Desh compta amb vora de 900 persones mortes, 150 desaparegudes i més de 1.200 ferides degut a l'ensorrament d'un edifici de vuit plantes on s'hi ubicaven diversos tallers de confecció i un centre comercial.
Tot i la visible situació de precarietat que patia l'edifici i l'elevat risc que comportava entrar-hi, es va obligar a les treballadores a complir el seu llarg torn de treball.
Nombroses multinacionals tèxtils deslocalitzen la seva producció a països d'Àfrica o bé de l'Àsia, on les despeses productives són molt menors degut als baixos sous, que oscil·len al voltant dels 28 euros mensuals, i a les llargues jornades de treball, les quals sovint arriben a les 60 hores setmanals. En canvi, habitualment, i tal com s'ha constatat arrel d'aquest esdeveniment, els costs humans no tenen cabuda dins d'un sistema capitalista on el principal objectiu és el d'aconseguir els majors beneficis al menor cost econòmic possible.
Juntament amb la precarietat amb què viuen les treballadores, moltes de les infraestructures i edificacions on s'hi instal·len aquests tallers de confecció són construïdes de manera irregular, i les mesures de seguretat i higiene laborals hi són escasses.
Per a aquestes raons fem escarni públic de la nostra disconformitat amb les pèssimes condicions laborals que reben les treballadores d'aquests països clarament assetjades per part de les grans empreses que des de posicions benestants a Europa i Amèrica del Nord s'aprofiten de la situació perseguint l'únic objectiu dels capitalistes: enriquir-se.
NO SIGIUS CÒMPLICE DE L'EXPLOTACIÓ!
Coordinadora pels drets socials contra el patriacat i el capitalisme.
El 25 de novembre el col·lectiu Acció Lila conjuntament amb Arran - Manresa, vam sortir al carrer per commemorar el dia contra les violències de gènere. També vam fer una performance per reivindicar el dret de la dona a decidir sobre el seu cos.
25N DIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE
Acció lila som un col·lectiu de dones feministes i com a tals ens formem per
prendre consciència de la realitat que ens envolta i quins són els motors que
la mouen i transformen. És dins d’aquesta realitat i més en el marc dels actes
del 25 de novembre, dia internacional
contra les violències de gènere, quan ens veiem obligades a denunciar els
múltiples tipus de violència als que, encara a dia d’avui, ens trobem exposades
per raó de gènere.
Volem aprofitar l’ocasió per
convidar-vos a fer una reflexió sobre quines són aquestes violències i
contribuir així a la seva visualització, imprescindible per al progrés cap a
una societat antipatriarcal i igualitària, on els nostres sexes i gèneres no
siguin motiu de cap tipus de violència.
Les violències de gènere no són un
problema privat ni molt menys d’àmbit domèstic, sinó que van més enllà, sent un
problema social que s’alimenta dels estereotips
i rols imposats pel patriarcat.Són aquests
esquemes els que provoquen la classificació
de les persones en funció del sistema sexe/gènere, titllades i tractades
com a éssers inferiors, mancades de capacitat de decisió, llibertat i respecte.
No educar en la igualtat també és violència de gènere, els mateixos contes tradicionals poden
potenciar estereotips de gènere i mitificar l’amor romàntic. Les nenes per
tant, aprendran a interioritzar com a objectiu ser aquella princeseta indefensa
i sense iniciativa que espera a un príncep fort i valent que la salvi. La nena
i el nen creixen i a partir d’aquí, aquests rols i estereotips es sumen i multipliquen
i es reflecteixen en diferentsàmbits durant tota la vida.
El llenguatge sexista també és violència
degènere.Subordinar el gènere femení al masculí
invisibilitza a les dones . Utilitzar expressions que degraden a les donesi ataquen diferents opcions sexualsreprodueix i perpetuen el sexisme.
Cobrar menys per fer la mateixa feina
també és violència de gènere, combinat amb altres discriminacions per raó
de gènere que es donen als nostres llocs laborals perpetuen la desigualtat
també en aquests espais impedint a les dones assolir els seus objectius
socials, personals i professionals.
La pressió estètica també és
violència de gènere, els estereotips que ens marquen la dona i
home ideals generen aspiracions irreals que porten a frustracions, obsessions i
fins i tot perills per la salut tant física com psicològica.
Negar el dret al propi cos també és
violència de gènere,les persones hem de poder decidir com gestionem els nostres cossos. L’avortament
ha de ser lliure i gratuït i ningú ens ha d’impedir viure la nostra sexualitat
lliurement.
No reconèixer ni valorar el treball de cures també és violència de gènere.Històricament les dones hem assumit el
treball reproductiu i de cures que consisteix en totes aquelles tasques
relacionades amb la reproducció i el manteniment de la vida humana. Aquest
treball no està reconegut ni valorat socialment ja que només es comptabilitza
el treball productiu i es posa aquest per davant de les necessitats i el
benestar de les persones.
Totes aquestes i
moltes més són les violències que patim degut al sistema patriarcal que
travessa les nostres vides dia rere dia. Per una societat lliure, amb persones
lliures, combatem la violència de gènere de tot tipus i a tot arreu.
A casa, al carrer, a la feina, en les nostres relacions… fem que cada dia sigui 25 de novembre, lluitem
cada dia contra les violències de gènere!
