Col·lectiu feminista Acció Lila

dilluns, 16 de novembre del 2015

25N, diada contra les violències de gènere: El maltracte institucional

S’acosta el 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere i dia en que més gent recorda, es sensibilitza i es manifesta en contra de les violències masclistes, i com cada any, els polítics, jutges, Mossos d’Esquadra... aprofitaran per anar a concentracions, encendre alguna espelma i fer discursos on rebutjaran la violència envers les dones.

Les violències que patim les dones no són fruit de l’atzar, sinó que darrere les dones assassinades, els conflictes i les desigualtats hi ha CAUSES i RESPONSABLES.

No volem bones paraules ni promeses per part de l’Ajuntament, partits polítics i altres agents que tenen responsabilitat en fer el possible per acabar amb la violència contra totes nosaltres, volem que de forma real i efectiva es faci tot el possible per erradicar la violència que patim. I no s’està fent. No s’està fent tot el possible per acabar amb la violència que patim les dones pel sol fet de ser dones quan any rere any es retallen el recursos per combatre dita violència, quan es retalla en els serveis assistencials necessaris per les dones en general i especialment per aquelles que han viscut episodis de violència en l’àmbit de la parella.

No es fa tot el possible quan no es dota de pressupost suficient per a poder desenvolupar les lleis i ordenances que promouen la igualtat, quan es fomenta l’immobilisme estructural i no es dota de perspectiva de gènere als agents que han d’aplicar dites lleis i protocols d’actuació en casos de violència masclista. Les violències de gènere es nodreixen en gran part de l’anomenada violència institucional, d’aquelles accions i omissions realitzades per l’Estat i les seves autoritats, no només perquè a través dels seus agents es realitzin actes de violència física, psicològica, sexual o simbòlica, sinó també per la responsabilitat que té en la prevenció, sanció i erradicació d’aquestes violències contra les dones.

Per aquests motius, Acció Lila denunciem la HIPOCRESIA dels polítics i la VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL que patim les dones sobretot quan decidim denunciar i lluitar per una vida digna, moment en que som maltractades pel mateix sistema qüestionant-nos, abandonant-nos i fins i tot acusant-nos de mentideres.

Aquest 25 de novembre no volem discursos amb bones intencions, volem que es compleixin i s’apliquin les lleis, volem que s’inverteixi en prevenció i serveis assistencials i volem que no es retallin serveis socials essencials per garantir una autèntica igualtat.

PROU VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL!

ENS VOLEM VIVES!

#NiUnaMeny #ViolènciaInstitucional

dimecres, 26 d’agost del 2015

NOMÉS UN SÍ ÉS UN SÍ!

Com cada any per aquestes dates arriben les festes major alternatives de pobles, ciutats i viles. Des d'Acció Lila Manresa volem recordar que també són dies de lluita en que no tolerarem que se'ns perdi el respecte per raó de sexe, gènere, orientació sexual...

Així doncs us deixem amb el següent comunicat:

Una agressió és qualsevol acció que et fa sentir agredida. Tu tens el poder de definir el què t'ha passat i la teva versió és inqüestionable.

Malauradament vivim en una societat patriarcal que perpetua i concenteix les agressions cap a la dona. Aquestes agressions, en ambients desinhibits com són els espais de festa, s'accentuen.

Treballem per alliberar aquests espais.

Consciencia't, empodera't, reacciona, actua, contraataca. Cap defensa és exagerada perquè tu saps millor que ningú el què estàs patint i com ho vols expressar, sigui de manera tranquil·la o agressiva. El què s'ha de qüestionar són les agressions i no les respostes a aquestes!

I tu, home, no en siguis còmplice. Comença per renunciar als privilegis patriarcals dels que gaudeixes pel simple fet de ser home. Assumeix la lluita contra la violència masclista com a prioritat per a la supervivència física, mental i emocional de la meitat de la població. Quan participis o detectis una situació de violència no la normativitzis o ignoris.

Si ens toquen a una ens toquen a totes.

Qui no respecta un NO és un violador.

No és NO, fins i tot amb les calces baixades. Només un si és un si!

Per una Festa Major Alternativa lliure d'agressions sexistes!

Visca la lluita feminista!!

diumenge, 21 de juny del 2015

NO SOM MANIQUINS NI VOLEM SER-HO!

ALLIBEREM ELS CARRERS DE LA PRESSIÓ ESTÈTICA

Fotografia: maniquins d'un dels aparadors de les botigues de moda de Manresa

Totes les dones, i en especial les joves, estem exposades al bombardeig constant d’un estereotip de dona impossible. Un conjunt d’imatges irreals que els mitjans de comunicació mostren i que ens porten a la recerca impossible del cos “perfecte”. Això ens fa sentir insegures, tenir una baixa autoestima, ens fa sentir gordes i lletges, fa que odiem i ens obsessionem amb el nostre cos, fins al punt de posar en risc la nostra salut fent caure milers de dones en trastorns del comportament alimentari. Això és pressió estètica i és una de les formes de control i opressió més eficaces que patim les dones.

La pressió estètica és una violència subtil i està present en molts aspectes de la nostra vida diària. Quan vas a una botiga i no trobes roba de la teva talla és pressió estètica. Els anuncis on apareixen dones amb cossos “perfectes” són pressió estètica. Els maniquins esquelètics que hi ha en totes les botigues de moda de la nostra ciutat són pressió estètica. No sentir-te bé amb el teu cos és pressió estètica.

Malauradament, vivim en una societat capitalista i consumista que ens obliga a consumir per definir-nos, on la roba, les modes i la imatge són vitals per les joves. Per això, és inacceptable que el simple fet d’anar de compres o a passejar pel carrer sigui un calvari al veure que no complim amb la idea del cos “perfecte”.

Davant d’això diem prou: prou violència cap a les dones, prou pressió estètica.

Per aquest motiu, Acció Lila s’afegeix a la campanya “Joves, capgirem Manresa” iniciada per Arran i amb la qual s’ha aconseguit l’ampliació horària de la Biblioteca del Casino i s’ha reivindicat la millora del transport públic. Els dos col·lectius unim les nostres forces per lluitar contra la (re)pressió estètica a la nostra ciutat, començant per assenyalar els maniquins esquelètics que hi ha a les grans cadenes de botigues de moda amb l’objectiu que en tots aquests establiments hi hagi maniquins que representin la varietat de cossos i de talles.

Perquè no som maniquins ni volem ser-ho! No pararem de lluitar fins que els aparadors i els carrers siguin lliures de pressió estètica.

Volem maniquins que representin la varietat de cossos i de talles.

dimecres, 15 d’abril del 2015

Creació del comité de VAGA DE TOTES al Bages

Com algunes ja sabreu, des de la iniciativa de Vaga de Totes, s'està promovent una jornada de lluita pel dia 19 de maig arreu dels PPCC. Des d'Acció Lila, col·lectiu feminista i anticapitalista de Manresa, creiem que és necessari la creació d’un comité de Vaga de Totes a la nostre ciutat i/o comarca per iniciar el procés de debat al voltant de la forma en què la crisi actual precaritza les nostres vides i definir entre totes una vaga que ens representi el màxim possible.

Pensem que és necessari treballar aquest esdeveniment a la nostra ciutat i comarca, ja que és important estendre la Vaga més enllà de la ciutat de Barcelona, poder-la treballar i desenvolupar des de la nostra vila fent-la nostra, per així, tenir més repercussió arreu dels Països Catalans i ser-ne d’alguna manera, protagonistes.

Aquest dissabte a les 18.30h a l'Ateneu Popular La Sèquia (Manresa) ASSEMBLEA OBERTA DE DONES. Creació del comité de VAGA DE TOTES al Bages.

Aturades, precàries, mestresses de casa, treballadores domèstiques, migrants sense papers, jubilades…, les dones movem el món, ara l’aturarem!

Hi esteu totes convidades!

Us adjuntem informació de Vaga de totes:

Vaga De Totes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos. Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.

Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…

Així, la iniciativa Vaga de Totes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.

Per a més informació, consulteu el següent link:

https://vagadetotes.wordpress.com/