dijous, 31 de gener del 2013

25N


El 25 de novembre el col·lectiu Acció Lila conjuntament amb Arran - Manresa, vam sortir al carrer per  commemorar el dia contra les violències de gènere. També vam fer una performance per reivindicar el dret de la dona a decidir sobre el seu cos.



25N DIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE
Acció lila som un col·lectiu de dones feministes i com a tals ens formem per prendre consciència de la realitat que ens envolta i quins són els motors que la mouen i transformen. És dins d’aquesta realitat i més en el marc dels actes del 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere, quan ens veiem obligades a denunciar els múltiples tipus de violència als que, encara a dia d’avui, ens trobem exposades per raó de gènere.

Volem aprofitar l’ocasió per convidar-vos a fer una reflexió sobre quines són aquestes violències i contribuir així a la seva visualització, imprescindible per al progrés cap a una societat antipatriarcal i igualitària, on els nostres sexes i gèneres no siguin motiu de cap tipus de violència.

Les violències de gènere no són un problema privat ni molt menys d’àmbit domèstic, sinó que van més enllà, sent un problema social que s’alimenta dels estereotips i rols imposats pel patriarcat. Són aquests esquemes els que provoquen la classificació de les persones en funció del sistema sexe/gènere, titllades i tractades com a éssers inferiors, mancades de capacitat de decisió, llibertat i respecte.

No educar en la igualtat també és violència de gènere, els mateixos contes tradicionals poden potenciar estereotips de gènere i mitificar l’amor romàntic. Les nenes per tant, aprendran a interioritzar com a objectiu ser aquella princeseta indefensa i sense iniciativa que espera a un príncep fort i valent que la salvi. La nena i el nen creixen i a partir d’aquí, aquests rols i estereotips es sumen i multipliquen i es reflecteixen en diferents  àmbits durant tota la vida.
El llenguatge sexista també és violència de gènere. Subordinar el gènere femení al masculí invisibilitza a les dones . Utilitzar expressions que degraden a les dones  i ataquen diferents opcions sexuals  reprodueix i perpetuen el sexisme.
Cobrar menys per fer la mateixa feina també és violència de gènere, combinat amb altres discriminacions per raó de gènere que es donen als nostres llocs laborals perpetuen la desigualtat també en aquests espais impedint a les dones assolir els seus objectius socials, personals i professionals.
La pressió estètica també és violència de gènere, els estereotips que ens marquen la dona i home ideals generen aspiracions irreals que porten a frustracions, obsessions i fins i tot perills per la salut tant física com psicològica.
Negar el dret al propi cos també és violència de gènere, les persones hem de poder decidir com gestionem els nostres cossos. L’avortament ha de ser lliure i gratuït i ningú ens ha d’impedir viure la nostra sexualitat lliurement.
No reconèixer ni valorar el treball de cures també és violència de gènere. Històricament les dones hem assumit el treball reproductiu i de cures que consisteix en totes aquelles tasques relacionades amb la reproducció i el manteniment de la vida humana. Aquest treball no està reconegut ni valorat socialment ja que només es comptabilitza el treball productiu i es posa aquest per davant de les necessitats i el benestar de les persones.

Totes aquestes i moltes més són les violències que patim degut al sistema patriarcal que travessa les nostres vides dia rere dia. Per una societat lliure, amb persones lliures, combatem la violència de gènere de tot tipus i a tot arreu.
A casa, al carrer, a la feina, en les nostres relacions… fem que cada dia sigui 25 de novembre, lluitem cada dia contra les violències de gènere!

dijous, 5 d’abril del 2012

3r aniversari d'Acció Lila!


3 ANYS d'empoderament col·lectiu, prenent consciència, desafiant el patriarcat!

VINE a CELEBRAR-HO!

8 de març a Manresa

diumenge, 1 de gener del 2012

Davant del desallotjament no podem quedar-nos mudes!

El dia 5 a les 17h a la plaça Europa, fem-nos sentir!

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Actes II aniversari Ateneu Popular La Sèquia


Ja és aquí el segon aniversari de l'Ateneu Popular la Sèquia i arriba farcit d'actes, perquè malgrat el procés judicial i el possible desallotjament no ens podran fer callar!! Perquè tenim més ganes que mai de celebrar que des de l'ateneu, des dels espais okupats, construïm dia a dia una alternativa real al capitalisme.

El divendres 14 d'octubre Acció Lila hi col·laborarà:
18h Contes de la Nunila López.
19.30h Passi del documental "Muerte de una puta"

Us hi esperem!!
i recordeu: entre totes podem aturar el desallotjament de l'Ateneu!

dimarts, 30 d’agost del 2011

Parlament Festa Major Alternativa 2011

Aquest va ser el parlament que vam llegir per la 20 Festa Major Alternativa de Manresa:


Acció lila som un col·Lectiu de dones feministes, antipatriarcals i anticapitalistes que lluitem per derrotar qualsevol actitud sexista i discriminatòria.

Ens movem amb l'autogestió, decidim, ens preguntem, ens formem, realitzem, conscienciem i ens organitzem per canviar la moral masclista que encara trobem al dia a dia, al carrer, a casa, a l'escola, a la feina, de festa, etc.

La FMA és una festa autogestionada per col·lectius que també lluiten contra el patriarcat i per la construcció d'una societat lliure d'aquest tipus d'actituds. No és només un lloc on anar de festa i passar-s'ho bé; aquest, també és un espai de lluita i de conscienciació, on no hauríem de trobar aquestes actituds que rebutgem. Aquí s'hauria de viure la societat i els valors pels quals combatem.

Estem fartes de dir que NO, de dir prou de l'abús d'aquest privilegi que el patriarcat otorga als homes, i d'aquesta submissió que se'ns assigna com a dones i que no volem acceptar. Ja n'hi ha prou de dir que SÍ a tot allò que no volem, de sentir-nos agredides per mirades, gestos i paraules. Siguem lliures, desmuntem els rols, no permetem que aquesta moral ens faci sentir inferiors!

- si et foten mà sense el teu consentiment, t'estan agredint!

- suportar comentaris en contra de les dones o contra diferents opcions sexuals és ser còmplice d'actituds ofensives!

- si es fiquen amb el teu físic o la teva manera de vestir, estan atacant la teva identitat!

Dona, home, encara que estiguis de festa, PLANTA CARA AL SEXISME, NO EN DEIXIS PASSAR NI UNA, si no vols que continuï!

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!!

PLAÇA LLIURE DE SEXISME!

dimecres, 20 d’abril del 2011

El divendres 11 de març Acció Lila va sortir al carrer per reivindicar el seu rebuig contra la doble jornada laboral de la dona, a la feina i a casa. Vam sortir disfressades cada una d’un ofici diferent i vam fer una petita performance a la plana de l’Om, a la plaça Sant Domènech i a la plaça de Crist Rei. Aquest acte el vam fer en commemoració al 8 de març amb la intenció de proposar una “vaga de dones” a totes aquelles dones que treballen i que quan arriben a casa s’han de fer càrrec de la llar i dels seus fills i filles.

Amb aquesta vaga de dones simbòlica volíem fer reflexionar a la ciutadania manresana sobre els rols de gènere imposats socialment: la dona sensible, amable, complidora... i en definitiva, perfecta.

Aquesta és la octaveta que vam repartir pel carrer:

Què passaria si les dones féssim vaga?

Què passaria si la teva mare no et preparés el dinar? I si no et planxés la roba?

Quines conseqüències tindria en les llars, les empreses, les escoles i, en definitiva, en la nostra organització social?

Com es cobririen aquestes necessitats?

Per què aquestes feines recauen principalment en les dones?

Per què les feines domèstiques no estan reconegudes i quines conseqüències comporta aquest fet?

Per què una persona que s’encarrega de les tasques de la llar no cotitza a la seguretat social?

Quan es jubila una “mestressa de casa”?

De cara al 8 de març d’enguany hem volgut plantejar públicament una possible vaga de cures i atencions per tal de visibilitzar aquestes tasques que resten ocultes tot i ser indispensables per al conjunt de la societat. Es tracta d’un reflex de la divisió sexual del treball promogut des del sistema patriarcal i capitalista. És, en definitiva, la doble jornada de treball, un símbol més de la desigualtat i opressió que patim com a dones.

I perquè aquesta vaga fictícia? La resposta és clara, quan les necessitats estan cobertes moltes vegades passen desapercebudes, però si no hi ha ningú que les realitzi és quan surten a la superfície i esdevenen visibles i la població en reconeix la importància, abans negada.

Les conseqüències de la doble jornada es poden constatar en el mercat laboral i en el sistema de les pensions. Segons dades del Ministeri de Treball el 63,33% dels contractes parcials en el primer semestre de 2010 eren firmats per dones i d’acord amb l’EPA (enquesta de població activa) el percentatge de dones que han escollit aquest tipus de jornada per atendre a persones dependents o altres obligacions familiars és d’un 29,9% davant d’un 3% d’homes. A l’hora, es parla de reduir les quotes a la seguretat social a totes les empreses que firmin aquests contractes. O dit altrament, mentre s’endureix l’accés a la jubilació a les persones que disposin d’un període de cotització més baix es fomenten els contractes que impliquen menys cotització.

D’altra banda, les mesures contemplades en el Pacte de Toledo que pretenen solucionar les llacunes de cotització de les dones són clarament insuficients i, a més, perpetuen el rol de cuidadores assignat al gènere femení.

És palès com el rol que ens assigna el patriarcat té unes conseqüències clarament negatives en el nostre àmbit laboral, d’acord amb les condicions de treball, i també en la pensió resultant de les nostres cotitzacions: les dones som el col·lectiu que presenta més llacunes de cotització, participem més de l’economia submergida, tenim uns salaris més baixos, etc. Un sistema de pensions que, a més, es constitueix en base de la divisió sexual del treball i que contribueix en la perpetuació de les desigualtats de gènere.

Des d’Acció Lila, creiem que l’única manera de no perpetuar i reproduir aquest sistema és el repartiment igualitari de les tasques de la llar i les cures. A més, apostem per una vaga de dones per deixar de banda tots els rols imposats: passives, correctes, delicades, dependents, fines... I, en definitiva, trencar amb els estereotips de gènere.