NI UNA MENYS!
Aturem els feminicidis!
Enguany ja són
34 les dones assassinades a mans d’homes arreu dels Països Catalans. Són
feminicidis: dones que són assassinades pel fet de ser dones. És l’expressió
més visible, cruenta i condemnada de la violència masclista. Però més enllà de
les manifestacions explícites que adopta (assassinats, agressions físiques i
sexuals, insults i amenaces, etc.), existeixen altres formes de violència cap a
les dones, invisibles i aparentment innocents, que permeten l’aflorament del
masclisme més violent, que culmina amb la violència física, sexual o amb la
mort. Aquestes violències invisibles és el que anomenem masclisme quotidià o
micromasclismes i justifiquen i legitimen la inferioritat i discriminació de
les dones. En altres paraules, la violència masclista, en totes les seves
manifestacions, explícites i subtils, representa la base indispensable sobre la
qual la societat patriarcal pot assegurar la seva continuïtat. O, dit
altrament, perpetua la submissió de les dones al poder i dominació dels homes.
Els
assassinats, les agressions físiques i sexuals, el maltractament psicològic, el
control sobre els nostres cossos, la divisió sexual del treball i la doble
jornada laboral... Totes aquestes violències no són fets aïllats. Tampoc són
xifres. És la realitat que hem d’enfrontar quotidianament les dones. Una
realitat que no només està marcada pel patriarcat, sinó que també hi entra en
joc el capitalisme. I és per això que l’opressió ens colpeja amb més força a
nosaltres, les dones de classe treballadora.
En dies com
avui, aquells que han decidit, a través de les seves polítiques, lleis i
discursos, aprofundir en aquesta situació de desigualtat es mostren,
paradoxalment, preocupats per les nostres morts. Per això des d’Acció Lila,
Arran Manresa i la Coordinadora Feminista del Bages denunciem que lamentar la
violència directa que genera el patriarcat en interrelació amb altres sistemes
d’opressió i explotació (capitalisme, racisme, imperialisme, etc.), sense
atacar els seus fonaments estructurals i culturals és cinisme. Estem
convençudes que l’única manera d’aturar totes les violències que travessen els
nostres cossos és construint una societat feminista d’arrel anticapitalista. I
per fer-ho cal apostar per l’organització i empoderament de les dones, i
l’autodefensa feminista perquè no volem ser mai més víctimes. Ens volem vives i
lliures, amb una vida digna.
Sense aturall,
avancem cap a la nostra llibertat.
Manresa, 25 de novembre de 2015.
