NO SOM MANIQUINS NI VOLEM SER-HO!

ALLIBEREM ELS CARRERS DE LA PRESSIÓ ESTÈTICA

 

Fotografia: maniquins d'un dels aparadors de les botigues de moda de Manresa

Totes les dones, i en especial les joves, estem exposades al bombardeig constant d’un estereotip de dona impossible. Un conjunt d’imatges irreals que els mitjans de comunicació mostren i que ens porten a la recerca impossible del cos “perfecte”. Això ens fa sentir insegures, tenir una baixa autoestima, ens fa sentir gordes i lletges, fa que odiem i ens obsessionem amb el nostre cos, fins al punt de posar en risc la nostra salut fent caure milers de dones en trastorns del comportament alimentari.  Això és pressió estètica i és una de les formes de control i opressió més eficaces que patim les dones.

La pressió estètica és una violència subtil i està present en molts aspectes de la nostra vida diària. Quan vas a una botiga i no trobes roba de la teva talla és pressió estètica. Els anuncis on apareixen dones amb cossos “perfectes” són pressió estètica. Els maniquins esquelètics que hi ha en totes les botigues de moda de la nostra ciutat són pressió estètica. No sentir-te bé amb el teu cos és pressió estètica.

Malauradament, vivim en una societat capitalista i consumista que ens obliga a consumir per definir-nos, on la roba, les modes i la imatge són vitals per les joves. Per això, és inacceptable que el simple fet d’anar de compres o a passejar pel carrer sigui un calvari al veure que no complim amb la idea del cos “perfecte”.

Davant d’això diem prou: prou violència cap a les dones, prou pressió estètica.

Per aquest motiu, Acció Lila s’afegeix a la campanya “Joves, capgirem Manresa” iniciada per Arran i amb la qual s’ha aconseguit l’ampliació horària de la Biblioteca del Casino i s’ha reivindicat la millora del transport públic. Els dos col·lectius unim les nostres forces per lluitar contra la (re)pressió estètica a la nostra ciutat, començant per assenyalar els maniquins esquelètics que hi ha a les grans cadenes de botigues de moda amb l’objectiu que en tots aquests establiments hi hagi maniquins que representin la varietat de cossos i de talles.

Perquè no som maniquins ni volem ser-ho! No pararem de lluitar fins que els aparadors i els carrers siguin lliures de pressió estètica.

Volem maniquins que representin la varietat de cossos i de talles.

Creació del comité de VAGA DE TOTES al Bages

Com algunes ja sabreu, des de la iniciativa de Vaga de Totes, s'està promovent una jornada de lluita pel dia 19 de maig arreu dels PPCC. Des d'Acció Lila, col·lectiu feminista i anticapitalista de Manresa, creiem que és necessari la creació d’un comité de Vaga de Totes a la nostre ciutat i/o comarca per iniciar el procés de debat al voltant de la forma en què la crisi actual precaritza les nostres vides i definir entre totes una vaga que ens representi el màxim possible.

Pensem que és necessari treballar aquest esdeveniment a la nostra ciutat i comarca, ja que és important estendre la Vaga més enllà de la ciutat de Barcelona, poder-la treballar i desenvolupar des de la nostra vila fent-la nostra, per així, tenir més repercussió arreu dels Països Catalans i ser-ne d’alguna manera, protagonistes.

Aquest dissabte a les 18.30h a l'Ateneu Popular La Sèquia (Manresa) ASSEMBLEA OBERTA DE DONES. Creació del comité de VAGA DE TOTES al Bages.

Aturades, precàries, mestresses de casa, treballadores domèstiques, migrants sense papers, jubilades…, les dones movem el món, ara l’aturarem!

Hi esteu totes convidades!

Us adjuntem informació de Vaga de totes:

Vaga De Totes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos. Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.

Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…

Així, la iniciativa Vaga de Totes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.

Per a més informació, consulteu el següent link:

https://vagadetotes.wordpress.com/

MANRESA ES VESTEIX DE LILA!

Aquí us deixem l'enllaç del vídeo de la nostra ciutat Feminista, avui i cada dia!

https://www.youtube.com/watch?v=lMJCmr0LaUc&feature=youtu.be

TOTES AL CARRER! MANIFESTACIÓ 7 MARÇ: ESCLAVES A CASA I EXPLOTADES A LA FEINA, SENSE LES DONES NO HI HA REVOLUCIÓ!

MARÇ FEMINISTA

Tenim un autèntic Març Feminista per aprendre, per conèixer i per gaudir!

Esteu totes invitades!

25N DIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE

25N DIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE 

Des de principis d’any ja s’han registrat als Països Catalans més de 30 dones mortes a causa de la violència masclista, víctimes mortals del sexisme assassí i del sistema patriarcal.

Vivim en una societat on el sistema patriarcal segueix estant molt arrelat, determinant la nostra manera de socialitzar-nos en tots els àmbits de les nostres vides, a través, entre d’altres aspectes, dels rols de gènere.

La dicotomització, que es transmet a través de l’educació, porta a una percepció del món i de si mateixa diferenciada, segons si estàs socialitzada dins del gènere femení o el gènere masculí, generant submissió al paper de la dona, i poder i autoritat al paper de l’home. Paral·lelament, no podem obviar la importància del llenguatge: aquest construeix i modifica com entenem la realitat. En el sistema patriarcal, el llenguatge és masculinitzat, i com a conseqüència, creem una realitat també masculinitzada.

Aquesta percepció social legitima tot un entramat de violències no tant explícites que s’enfoquen a la figura femenina. D’aquesta manera, es perpetua una violència estructural que desemboca, en els casos més extrems, al feminicidi.

La nostra manera d’entendre les relacions segueix sent el que ens ven la societat: el mite de l’amor romàntic, on les dones han d’esperar passivament un príncep blau i heroic que els aportarà felicitat i plenitud. Aquest amor requereix eternitat, exclusivitat, incondicionalitat i absoluta prioritat, el qual legitima la gelosia i la possessió, que fàcilment poden desembocar en violència psicològica o física.

Però els assassinats són la punta de l’iceberg. Hem de conscienciar-nos que les diferents violències de gènere són presents en la nostra vida quotidiana, encara que sigui de manera subtil.

La discriminació al món laboral, per una banda, el fet de cobrar menys per la mateixa feina feta segueix sent el dia a dia de moltes dones. Per altra banda, sovint poden patir assetjament laboral per part de companys o superiors.

En altra instància, la dona segueix limitada a l’àmbit privat, sent la responsable de les tasques de cures, és a dir, el treball reproductiu que és necessari per sostenir el treball productiu ubicat fora de la llar i ocupat històricament pel gènere masculí. Actualment moltes dones, ocupen també importància fora de la llar, però implica que assumeixin una doble jornada laboral, causada per la divisió sexual del treball.

També és violència la pressió estètica que ens oprimeix cada dia, bombardejant-nos amb milers d’anuncis que ens recorden els cànons de bellesa que hem de seguir i sense els quals no ens sentirem ni segures ni còmodes. Es venen els nostres cossos com a objectes publicitaris i de desig, provocant que moltes dones, sobretot joves, caiguin en patologies relacionades amb la conducta alimentària (com és l’anorèxia o la bulímia), conduint-les sovint a profunds traumes psicològics, i a vegades, fins i tot a la mort.

Tot i aquesta materialització dels cossos femenins, segueix arrelada una estigmatització de la prostitució i l’experimentació sexual a causa de la moral judeocristiana. Així, es perpetua la idea de la dona com a eterna menor d’edat, impulsiva, inconscient, que necessita algú que la tuteli i corregeixi, paper que històricament ha desenvolupat el pare, marit, Déu o l’Estat. Aquest últim, segueix adjudicant-se el dret de decidir sobre els nostres cossos: els de les dones. L’última mostra ha estat l’intent d’aprovació de la reforma de l’avortament, la qual restringia encara més la opinió i decisió de la dona embarassada, relegant-la a terceres persones.

Totes aquestes violències, i moltes d’altres, les patim de manera diària a causa del sistema patriarcal, per això és necessària la lluita feminista. Cal la conscienciació i la resposta col·lectiva davant d’aquestes opressions. Juntes tenim més força!

No més dones mortes per les violències de gènere!

Cada dia és 25 de novembre!

Acció Lila  i Arran Manresa 

 

Seguim amb el març feminista!

Gràcies a totes per acompanyar-nos aquest passat divendres, 14 de març, a la xerrada "l'Autodefensa de les dones enfront la violència masclista", a càrrec de Bego Casado.

I recordem que aquesta setmana, seguim amb els actes. Divendres 21 tindrà lloc la xerrada "Avortem la contrareforma!". A les 19h a l'Ateneu Popular La Sèquia, podrem aprofundir en l'anàlisi de la contrareforma de l'avortament; un avantprojecte de llei que ja ha estat durament criticat des de les organitzacions feministes, essent considerat un clar atac als drets més fonamentals de les dones: una mostra més de què el nostre cos és un camp de batalla.