diumenge 1 de gener de 2012

Davant del desallotjament no podem quedar-nos mudes!

El dia 5 a les 17h a la plaça Europa, fem-nos sentir!

dissabte 8 d’octubre de 2011

Actes II aniversari Ateneu Popular La Sèquia


Ja és aquí el segon aniversari de l'Ateneu Popular la Sèquia i arriba farcit d'actes, perquè malgrat el procés judicial i el possible desallotjament no ens podran fer callar!! Perquè tenim més ganes que mai de celebrar que des de l'ateneu, des dels espais okupats, construïm dia a dia una alternativa real al capitalisme.

El divendres 14 d'octubre Acció Lila hi col·laborarà:
18h Contes de la Nunila López.
19.30h Passi del documental "Muerte de una puta"

Us hi esperem!!
i recordeu: entre totes podem aturar el desallotjament de l'Ateneu!

dimarts 30 d’agost de 2011

Parlament Festa Major Alternativa 2011

Aquest va ser el parlament que vam llegir per la 20 Festa Major Alternativa de Manresa:


Acció lila som un col·Lectiu de dones feministes, antipatriarcals i anticapitalistes que lluitem per derrotar qualsevol actitud sexista i discriminatòria.

Ens movem amb l'autogestió, decidim, ens preguntem, ens formem, realitzem, conscienciem i ens organitzem per canviar la moral masclista que encara trobem al dia a dia, al carrer, a casa, a l'escola, a la feina, de festa, etc.

La FMA és una festa autogestionada per col·lectius que també lluiten contra el patriarcat i per la construcció d'una societat lliure d'aquest tipus d'actituds. No és només un lloc on anar de festa i passar-s'ho bé; aquest, també és un espai de lluita i de conscienciació, on no hauríem de trobar aquestes actituds que rebutgem. Aquí s'hauria de viure la societat i els valors pels quals combatem.

Estem fartes de dir que NO, de dir prou de l'abús d'aquest privilegi que el patriarcat otorga als homes, i d'aquesta submissió que se'ns assigna com a dones i que no volem acceptar. Ja n'hi ha prou de dir que SÍ a tot allò que no volem, de sentir-nos agredides per mirades, gestos i paraules. Siguem lliures, desmuntem els rols, no permetem que aquesta moral ens faci sentir inferiors!

- si et foten mà sense el teu consentiment, t'estan agredint!

- suportar comentaris en contra de les dones o contra diferents opcions sexuals és ser còmplice d'actituds ofensives!

- si es fiquen amb el teu físic o la teva manera de vestir, estan atacant la teva identitat!

Dona, home, encara que estiguis de festa, PLANTA CARA AL SEXISME, NO EN DEIXIS PASSAR NI UNA, si no vols que continuï!

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!!

PLAÇA LLIURE DE SEXISME!

dimecres 20 d’abril de 2011

El divendres 11 de març Acció Lila va sortir al carrer per reivindicar el seu rebuig contra la doble jornada laboral de la dona, a la feina i a casa. Vam sortir disfressades cada una d’un ofici diferent i vam fer una petita performance a la plana de l’Om, a la plaça Sant Domènech i a la plaça de Crist Rei. Aquest acte el vam fer en commemoració al 8 de març amb la intenció de proposar una “vaga de dones” a totes aquelles dones que treballen i que quan arriben a casa s’han de fer càrrec de la llar i dels seus fills i filles.

Amb aquesta vaga de dones simbòlica volíem fer reflexionar a la ciutadania manresana sobre els rols de gènere imposats socialment: la dona sensible, amable, complidora... i en definitiva, perfecta.

Aquesta és la octaveta que vam repartir pel carrer:

Què passaria si les dones féssim vaga?

Què passaria si la teva mare no et preparés el dinar? I si no et planxés la roba?

Quines conseqüències tindria en les llars, les empreses, les escoles i, en definitiva, en la nostra organització social?

Com es cobririen aquestes necessitats?

Per què aquestes feines recauen principalment en les dones?

Per què les feines domèstiques no estan reconegudes i quines conseqüències comporta aquest fet?

Per què una persona que s’encarrega de les tasques de la llar no cotitza a la seguretat social?

Quan es jubila una “mestressa de casa”?

De cara al 8 de març d’enguany hem volgut plantejar públicament una possible vaga de cures i atencions per tal de visibilitzar aquestes tasques que resten ocultes tot i ser indispensables per al conjunt de la societat. Es tracta d’un reflex de la divisió sexual del treball promogut des del sistema patriarcal i capitalista. És, en definitiva, la doble jornada de treball, un símbol més de la desigualtat i opressió que patim com a dones.

I perquè aquesta vaga fictícia? La resposta és clara, quan les necessitats estan cobertes moltes vegades passen desapercebudes, però si no hi ha ningú que les realitzi és quan surten a la superfície i esdevenen visibles i la població en reconeix la importància, abans negada.

Les conseqüències de la doble jornada es poden constatar en el mercat laboral i en el sistema de les pensions. Segons dades del Ministeri de Treball el 63,33% dels contractes parcials en el primer semestre de 2010 eren firmats per dones i d’acord amb l’EPA (enquesta de població activa) el percentatge de dones que han escollit aquest tipus de jornada per atendre a persones dependents o altres obligacions familiars és d’un 29,9% davant d’un 3% d’homes. A l’hora, es parla de reduir les quotes a la seguretat social a totes les empreses que firmin aquests contractes. O dit altrament, mentre s’endureix l’accés a la jubilació a les persones que disposin d’un període de cotització més baix es fomenten els contractes que impliquen menys cotització.

D’altra banda, les mesures contemplades en el Pacte de Toledo que pretenen solucionar les llacunes de cotització de les dones són clarament insuficients i, a més, perpetuen el rol de cuidadores assignat al gènere femení.

És palès com el rol que ens assigna el patriarcat té unes conseqüències clarament negatives en el nostre àmbit laboral, d’acord amb les condicions de treball, i també en la pensió resultant de les nostres cotitzacions: les dones som el col·lectiu que presenta més llacunes de cotització, participem més de l’economia submergida, tenim uns salaris més baixos, etc. Un sistema de pensions que, a més, es constitueix en base de la divisió sexual del treball i que contribueix en la perpetuació de les desigualtats de gènere.

Des d’Acció Lila, creiem que l’única manera de no perpetuar i reproduir aquest sistema és el repartiment igualitari de les tasques de la llar i les cures. A més, apostem per una vaga de dones per deixar de banda tots els rols imposats: passives, correctes, delicades, dependents, fines... I, en definitiva, trencar amb els estereotips de gènere.

dimecres 24 de novembre de 2010

L'amor romàntic, és sa?

Aprofitant l'avinentesa que avui som 25 de novembre, des d'Acció Lila volem remarcar les múltiples vessats de la violència de gènere. Des dels mitjans de comunicació i les institucions ens volen vendre que la única violència de gènere és la que recau sobre les dones i nenes maltractades, i en els pitjors dels casos assassinades, a mans dels homes. Però sabem que no és així. Fa pocs dies vèiem a Barcelona com el líder de l'església catòlica, institució que fomenta i perpetua la violència cap a les dones, es passejava amb el cap ben alt i amb el beneplàcit de tota la classe política tant catalana com espanyola. Antiavortisme, relacions monoparentals, família tradicional, dones "bones" i submises a la família i a l'home, dones "dolentes" lliures i amb una sexualitat plena perquè l'exploren lliurement... Són exemples de com l'església catòlica ens oprimeix.

D'altra banda la violència de gènere també són les relacions insanes en les que només es viu per la parella, basades en la possessió i la gelosia. Aquestes dinàmiques de parella es nodreixen de mecanismes de maltractament psicològic com poden ser el xantatge emocional, el control excessiu, la destrucció de l'autoestima, l'aïllament de les amistats... Per exemplificar tot això que acabem de dir, a continuació us pengem un vídeo, que una component d'Acció Lila ha el·laborat sobre l'amor romàntic i les seves conseqüències; dins la campanya sexo-afectiva que hem dut a terme aquest mes de novembre.


video

PER AIXÒ, UNA BONA MANERA D'ACABAR AMB LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ÉS, ALLIBERAR LA NOSTRA MENT I CONSTRUIR RELACIONS SANES LLIURES DE VIOLÈNCIA!

dimecres 27 d’octubre de 2010

dilluns 18 d’octubre de 2010

ALLIBERA LA MENT, EL TEU COS LA SEGUIRÀ!

Gaudeixes plenament de la teva sexualitat?

Com et sents en les teves relacions de parella?

Creus que podries estar enamorada de més d’una persona alhora?

Què entenem per relacions lliures?

L’educació rebuda sobre la nostra sexualitat, és suficient?

Com ens influeixen els cànons de bellesa?

Sabies que el 81% dels homes arriben a l’orgasme durant les relacions sexuals enfront el 52% de les dones?


Cal llegir i reflexionar, cal que et plantegis totes aquestes preguntes i si és necessari cal que giris la truita de la relació.

Des de ben petites estem exposades a bombardejos constants de models de relació; contes on el príncep salva a la princesa, publicitat sexista, porno tradicional... Poc a poc ens anem construint com a persones esclaves d’uns rols que no ens deixen gaudir plenament de la nostra sexualitat, rols on les dones aprenen a ser passives i sensibles i els homes forts i protectors.

Evidentment en el sexe aquests rols també hi són presents, molts cops l’home és el subjecte actiu mentre la dona passa a ser l’objecte passiu. Tot això es degut en part

a una manca d’educació sexual on no es dóna importància al fet d’explorar i conèixer el nostre propi cos i que enlloc d’alliberar-nos de molts tabús relacionats amb la sexualitat i les relacions ens encadena encara més.

És necessari lluitar contra uns cànons de bellesa que ens creen inseguretat i desestimació al propi cos, cal obrir les portes a altres tipus de relacions sexoafectives lliures dels mites de l’amor romàntic i de les construccions heteropatriarcals (home i dona) i coitcentristes (que basen el plaer sexual en la penetració).

Per això, durant el mes de novembre organitzarem xerrades, passis de pel·lícules i tallers on tractarem conceptes com: el poliamor, una alternativa a les nostres relacions; la masturbació, com a mètode per conèixer el nostre cos i gaudir-ne; la transsexualitat, com a opció o necessitat; i altres aspectes relacionats amb les nostres relacions sexo-afectives.